homecoming, retorn al port

hola,

una tradició que veiem als fils yankees i que esta molt bé és el que anomenen Homecoming. És a dir trobades d ex-alumnes de l institut al cap de cert nombre d anys. Els de la meva generació van tenir la feliç idea de fer-ho al cap de trenta anys de començat l institut. És a dir els que vam començar el 1981, abans del mundial del naranjito. És una mica lío perquè amb tant repetidor amunt i avall molts hi van ser poc temps i en els anys successius es va incorporar molta gent al grup. El cas és que de 269 persones contactades hi vam assistir finalment 110. Jo ho considero un exitàs.
A sobre ho vam fer al Hall de l institut, i amb la presència de molts professors.

Va ser molt i molt divertit. En destaco quatre.


1) molta gent no em reconeixia. Els tenia que dir el nom. I en alguns casos dir que m imaginessin amb cabell, prim i amb ulleres. Al cap d una estona d`elaborar el retrat robot els canviava l expressió i deien; ostia Chamb, si ets tu¡¡¡

2) totes les noies, als seus 43-44 anys estaven igual o més atractives que quan en tenien 15 o 16. La veritat sigui dita que estaven totes fantàstiques.

3) molt gent que vaig coneixer parlant en castellà i que s`expressaven sempre així, ara parlen català al mateix nivell que els que el parlem de família. De fet molts tenen un accent més del centre de catalunya que el semi xava que parla un servidor després de tants anys al cap i casal. La normalització liguística, a la catalunya central, funciona.

4) vaig veure apartada una de les meves sex-simbols. Amb qui mai havia parlat, i qui mai s havia fixat en l escarransit nas de mocs que era jo per aquella època. M hi vaig acostar a donar-li conversa. Amb aviesas intencions clar. I total que al final de la nit em va acompanyar ella a casa (jo hi havia anat a peu) i va ser ella que em va fer un piquito gloriós. Tot un luxe haver esperat 30 anys.

Capitol IV. Despertar a mitja nit.

Si et desvetlles a mitja nit, vol dir que tens un problema que tu no coneixes , però el teu subconscient si.


Després de la trucada del gili Gimenez, com havia decidit anomenar-lo, vaig decidir per quedar-me a casa. Em vaig posar una mica de mal humor al comprobar que la Nancy esava seguint el procés habitual de totes les xaxes. Al principi les tovalloles quedaven floges i les planxava. Al cuarto de bany m`en deixava sempre una de neta preparada. Ara ja només les plegava , i no massa bé. Ja m`havia passat de sortir de la dutxa i haver d anar xop a l armari. Avui debia estar de bon humor perque tenia fins i tot el barnús preparat. Bon senyal, segurament s`havia reconciliat amb el seu nòvio o potser havia trobat la xocolata belga que m`havien regalat els dels supermercats.

Anava donant voltes sobre el gili Gimenez. Em dolia però la veritat és que m`havia posat de mal humor.

Tenia dues noies a qui respondre, les respectives presentacions eren:

Brujitanocturna28

"hola, soy tal como me veís. Natural , sincera, preocupada por tener un mundo mejor
, por el respeto a la naturaleza, contra el cambio climático. I sobretodo amiga de mis amigos. Busco esa persona que me haga sentir especial, con quien compartir sueños, ilusiones y un proyecto. Mi sueño es pasear al atardecer por la playa, cogidos de la mano, mientras las olas acarician nuestros pies. Abstenerse los que solo buscan sexo de una noche".

Deslourd

"Necesito frescura, naturalidad y generosidad en las personas. Por qué yo soy feliz conmigo misma, por ello quiero compartir mi vida con una persona que se identifique con estos valores. Estoy convencida que está por ahí mi compañero de vida y me intriga saber más de él. Encontarnos me otorgaría una plenitud personal que completaría mi felicidad. Grácias."

La meva intuició és que les dues eren lleones. Somiadores que busquen el princep blau en masserati però que son conscients que els toquen SAAB o potser Mercedes normalets. Vaig respondre a les dues, de manera breu però personalitzada. El que més aprecia una dona és el tracte personalitzat, és el seu punt dèbil. De totes.
La meva intuició era que acabaria coneixent a les dues. Amb això vaig acabar aquell dimarts tan extrany. Vaig anar al llit amb el regust de la nata pasada del tris-tras i la trucada del gili Gimenez.

Em vaig desvetllar i eren les tres de la matinada. Pensava una mica en la foto de la Deslourd i en l advocat. Alesgores ho vaig veure clar: ni era advocat ni amic del marit de la Estefania. Si hagués estat aixi , ja huria arreglat ell el tema de la puti. O en tot cas m`hagués parlat amb tranqulitat, dient que el tema ja s`en feia càrrec ell. (els adovcats es fan sempre càrrec de tot).

El Gili-Gimenez era el marit de la Estefania¡¡¡ quin desespero portava l`home¡¡¡

Capitol III. Trucada amenaçant..

Hi han dies en que les petites coses et van sortint malament. És un senyal que s`apropa una sorpresa desagradable.

Els de la cadena del super feia dies que estaven raros. Ja no ens felicitaven per els petits exits que anavem tenint. I aixo que darrerament haviem desmantellat una petita xarxa de peruans que treien mercaderies a través de caixeres que no cobraven els pots de laca cara i altres productes de bany a la gent de la xarxa. Havia estat un cas fàcil , aixo era cert.

EL que em va donar mala espina va ser que al Zas-zas de plaça Molina em van portar el flam dels postres amb la nata caducada, molt agre. Em va sorpendre el que em va costar de treure`m el mal gust de la boca.

Vaig estar dubtant entre anar al despatx de Sepulveda o a casa a fer migdiada. No em vaig decidir fins que la moto ja va ser al carrer. Vaig enfilar Via Augusta amunt, decidint com començariem a averiguar que li pasava al marit de la Estefania.
Era casi segur que el tio s`havia enconyat d`alguna putilla que li treia la pasta.
De totes maneres s`em feia extrany que un tio que passa mesos seguits al Brasil es compliqués la vida a Barcelona.

Entrant a casa , el mòbil va començar a vibrar. Era número ocult, però vaig decidir respondre.

-"es usted el de la agencia de detectives?"
- I vosté qui es?
- eso a usted no le importa, es usted el detective , a que si.
- en que el puc ajudar diguim.
La veu era d`un home gran , molt nerviós-
- mire , mi nombre es Gimenez, Juan Gimenez, ...yo soy abogado ...del marido de la sra Estefania Ruíz...
- escolti, miri, diguim el que m`hagi de dir.Jo no tinc perque parlar amb vostè.
- pues escuche bien lo que le voy a decir: le voy a dar un consejo, no haga caso de la sra Estefania, esta loca y no sabe lo que hace. Es peligrosa, ha metido a muchos hombres en lios que han acabado mal...usted devuelva el cheque que ella le dió y dediquese a otra cosa....hagame caso.
- miri, si em vol dir alguna cosa en serio vingui al meu despatx o enviim una carta notarial, no vull continuar amb aquesta conversa com vostè pot compendre...quin número de colegiat té vostè?
- anote bien, 54.123 , Juan Gimenez, con G, le llamaré y le haré una visita a su depacho. Pero hagame caso, olvide este tema...
- muy bien sr. Juan, Giemenez, no? con G de gilipollas supongo...
- vaya usted con cuidado sr detectivillo.....no sabe usted donde se esta metiendo...
- le espero mañana en mi despacho, sr Giemenez.

No se qui va penjar abans, però m`havia posat de mala ostia. Estava segur que era el marit de la Estefania o algun amic seu.

COm que m`havia passat la son, vaig pensar d`anar al despatx. Després d`un breu debat amb mi mateix vaig optar per pujar a canviar-me de roba, dutxar-me i respondre a la noia xinesa dek meetic.

Capitol II. La Rossa Oxigen.

Quan arriben als cincuanta anys, les dones acostumen a estar un parell d`anys de mal humor.

Aixo vaig pensar al veure la Sra Estefania López. Lluia una cabellera rossa fins la cintura i anava vestida amb uns texans blancs cenyits i una samarreta plena de pedreria brillant. Em va fer gràcia el cinturó MOSCHINO que em va recordar els meus anys d`Up&Down.

Per arribar al meu despatx s`ha de passar pel del meu amic publicista. EL té ple de material antic de marketing. En aquell moment hi destacaven uns cartells de Juan y Medio anunciant un formatge de la Nestlé i unes pilotes de tenis gegants que s`havien utilitzat per anunciar cervesa al Godó. Jo tenia només una taula de vidre , un penjador i les tres cadires, la meva amb rodetes. L`ordinador era un portatil, la meva intenció era tenir.lo sempre apagat quan tingués visita.

La Estefania no va dir res fins que va ser asseguda. Es va regirar de manera que em va fer sospitar que no es sentia massa comode. A veure si m`hauré equivocat amb aquest mobiliari, vaig pensar.

-doncs voste dira Sra....?
- Estefania, Estefania López....em pot dir de tu si vol...
No vaig entendre perque em tractava de vostè i em demanava que la tractés a ella de tu, sobretot tenint en compte que jo era obviament més jove que ella.
Però no em va deixar massa temps per pensar.

-I vostè quines referències té?
-perdoni? que vol dir...?
- si , es clar, jo necessito saber qui és vostè, si ha portat casos importants...vull dir té experiència ...si els seus clients estan contents amb vostè.Ja m`entén, jo no puc encarregar-li res si no el conec bé...
- Sra, a veure, vostè m`ha trucat i m`ha demanat de venir a veure`m. I com vol que li expliqui casos que he portat? Que li semblaria si jo anés explicant els casos que he portat, confiaria en mi aleshores?
- ah, ja...bé..potser té raó.Però com puc saber jo si vostè te capacitat per fer el que li haig d`encarregar?
-miri sra,si vol confiar en mi endavant. Si no , no passa res, vostè mateixa.

Mantenia la mirada baixa, amb les mans anava jugant amb la corretja del bolso. Es va fer un silenci tens. En aquestes situacions perd qui parla primer.

-Miri, li explico perque he vingut...
-Endavant Estefania, relaxa`t i parla`m amb tota confiança.
-Vull que investigui el meu marit. Hi han coses que no veig clares darrerament...i no he aguantat tants anys perque al final tot quedi en res. Em vaig casar amb un home molt més gran que jo, ell ara té 74 anys. És ingenier d`una constructora francesa i passa molt temps fora de casa, mes de mig any. A Brasil casi sempre. Ja fa anys que casi no tenim cap tipus de relació, m enten?

Vaig fer que si amb el cap, ara que havia començat a parlar no la volia interrompre.

- jo em vaig casar perque ja tenia 35 anys i els meus pares no volien que em quedés de solterona.Mai l`he estimat gens, crec. Però jo li anava bé perque soc jove i guapa i em lluïa amb els amics. Com que passa la meitat del temps fora de casa doncs nohem tingut problemes de convivència...per que jo el que busco en un home és complicitat i compenetració, veure la vida d`una manera...

-Estefania, vaig interromptre, i que és el que passa? en que la puc ajudar jo?
infidelitat? alguna sospita?

-si, perdó, doncs miri; jo no l`he aguantat tots aquets anys per res. Si algun cop ell ha anat amb una altre dona no ho vull saber , tot i que crec que no, com a minm fins ara.

Casi se m`escapa el riure el pensar en un homer que viu mesos sencers al Brasil i la seva dona creu que li es fidel, no se si ella m`ho va notar, però el cas és que a partir d`aquell moment es va accelerar..

-..i no es pensi que jo no he tingut oportunitats...fa poc per internet he congut un americà de Philadelphia que...

-centrem el tema, Estefania , centrem el tema...

-si, si. A lo que iba: el meu marit te molt patrimoni, com que no tenim fills ha de ser tot per a mi. Vam fer testament reciproc. No he estat tots aquests anys essent la seva dona per al final res. I crec que té algun assuntu que em fa por que m`ho faci perdre tot. Jo tinc una bona feina, soc funcionaria de la Gene. Però el que és meu, és meu. I ara crec que igual té una altre dona o alguna cosa.

- Al Brasil vols dir?

-no, no per aqui Barcelona. Esta raro quan esta aqui. Esta nerviós , rep trucades amb numero oculto i no parla mai davant meu. Vull saber que és el que passa. Li he espiat els comtpes de la Caixa i hi han moltes sortides que no entenc. A vegades trasndferències i a vegades talons. De quantitats rodones sempre, vull dir que no es per pagar cap cosa ni res.....

- I sospites que el tema pot ser una altre dona..

-crec que si...no se qui...però hi han tantes inmigrants que busquen homes per desplumar...no vull que una rumana o una colombiana ara se li quedi tot...

La Estefania estava en plena catarsi. El moment ideal.

-d`acord, no pateixis. En treurem l `entrellat de tot plegat. No sera complicat. M`ha d`entregar tres mil euros ara...després depèn de les hores que hi hagi de dedicar.

Em va fer un taló de LaCAixa i em va donar totes les dades del seu marit.

Va marxar que eren casi les vuit del vespre. Em vaig posar el chec a la cartera i vaig obrir el portatir a veure el correu.

De les cinc noies del match que havia escrit diumenge a la tarda, una m`havia respost.

capitol I. EL primer client.

Separarse és, per regla general , mol car.

No puc dir que no em guanyés bé la vida. L`agència tenia com a gran client una cadena de supermercats. Ja sabeu, anar descobrint empleadets que sisen mercaderia per consum propi o per vendre entre amics o veïns. També alguns empleats de nivell mig o alt monten mafietes. No acostuma a se massa dificil enganxar-los. Casi sempre son altres empleats que de manera anònima descobreixen els companys. No pas per fer un servei a l`empresa, sino per venjança o enveja dels que es fan un important sobresou.

Jo era el responsable del contracte. Ja ho tenia tant per mà que moltes tardes les tenía lliures. Els meus dos ajudants portaven una bona part de la feina.

Un dia, fent números, vaig veure que per arribar a final de mes em feien falta tres mil euros. Per això i perque he llegit moltes noveles, vaig decidir posar un despatx propi. Portar alguns petits casos de gent de pasta. Basicament infidelitats i control d`adolescents. Molts del despatx ho feien i no era massa mal vist. No se perque però la gent del meu gremi acostuma a gastar molt en vicis tontos, basicament dones.

Ja tenia el meu despatx, rellogat dins una agència de publicitat, al carrer Sepúlveda. Amb poc més de 400 euros, a l`Ikea havia trobat tot el mobiliari necessari. Havia contractat una linea ADSL que curiosament va funcionar des del primer dia. També em vaig comprar un contestador automatic dels antics, amb una cinta petiteta. Em feia il-lusió veure la llumeta vermella i el numero de missatges gravats. El de la companyia no el veus, i per a mi és com no tenir-ne.

EL darrer pas va ser posar l`inevitable anunci a "La Vanguardia". "Detective privado. Maxima discreción y eficàcia. 609 555 555. Barcelona y alrededores".
Crec que vaig posar aquesta redacció anticuada expressament. Me la imaginava sent llegida amb qualitat antiga i veu de No-do. Va sortir el diumenge dia 20 de maig.

No volia anar al despatx fins dilluns a la tarda. Em vaig autojustificar anar-hi el diumenge al matí. La llumeta vermella ja feia pampalluges.

Apreto el "play"i sento: "hola, llamaba por lo del anuncio. Cuando le puedo venir a ver? No se si esta libre hoy domingo por la tarde. Le dejo un mobil, si no respondo deje mensaje por favor". Era una veu de dona, de mes de cincuanta anys.

En aquell moment em va fer bastanta mandra, la veritat. M`ho vaig pensar un parell de minuts. Després vaig deixar al contestador de la senyora el missatge "nos podemos ver mañana en mi despacho de Sepulveda 129, 3ero B despacho 4. Vera que es de una agencia de publicidad , pero ahi es".

Marc Campanya. Chamb.

Havia estudiat criminologia no pas per haver vist CSI, com tots. De fet quan va començar la carrera ni tan sols havien començat a fer la famosa serie de forenses.

Treballava des dels 19 anys per una agència de detectius del carrer Matílde Díez, darrera la plaça Molina. Un diumenge mirant anuncis de feina a La Vanguardia havia vist que una agencia de detectius buscaven algú que tingués moto propia de gran cilindrada. Va ser l`ocasió ideal per rendabilitzar la BMW R100 que s`havia comprat aquell estiu. Per tant quant va acabar el COU la elecció natural va ser criminologia, que estava a la facultat de dret.

Marc Campanya , conegut com a chamb des d`algún moment indeterminat , va deixar la seva Santa Coloma de Queralt natal l any 1986. Mai havia pensat seriosament de tornar-hi. Va renunciar al cap de poc a fer pedagogía sobre les diferencies entre Santa COloma de Queralt i de Gramenet. Habitualment deixava que la gent pensés que era de la de Gramenet.