Capitol IV. Despertar a mitja nit.

Si et desvetlles a mitja nit, vol dir que tens un problema que tu no coneixes , però el teu subconscient si.


Després de la trucada del gili Gimenez, com havia decidit anomenar-lo, vaig decidir per quedar-me a casa. Em vaig posar una mica de mal humor al comprobar que la Nancy esava seguint el procés habitual de totes les xaxes. Al principi les tovalloles quedaven floges i les planxava. Al cuarto de bany m`en deixava sempre una de neta preparada. Ara ja només les plegava , i no massa bé. Ja m`havia passat de sortir de la dutxa i haver d anar xop a l armari. Avui debia estar de bon humor perque tenia fins i tot el barnús preparat. Bon senyal, segurament s`havia reconciliat amb el seu nòvio o potser havia trobat la xocolata belga que m`havien regalat els dels supermercats.

Anava donant voltes sobre el gili Gimenez. Em dolia però la veritat és que m`havia posat de mal humor.

Tenia dues noies a qui respondre, les respectives presentacions eren:

Brujitanocturna28

"hola, soy tal como me veís. Natural , sincera, preocupada por tener un mundo mejor
, por el respeto a la naturaleza, contra el cambio climático. I sobretodo amiga de mis amigos. Busco esa persona que me haga sentir especial, con quien compartir sueños, ilusiones y un proyecto. Mi sueño es pasear al atardecer por la playa, cogidos de la mano, mientras las olas acarician nuestros pies. Abstenerse los que solo buscan sexo de una noche".

Deslourd

"Necesito frescura, naturalidad y generosidad en las personas. Por qué yo soy feliz conmigo misma, por ello quiero compartir mi vida con una persona que se identifique con estos valores. Estoy convencida que está por ahí mi compañero de vida y me intriga saber más de él. Encontarnos me otorgaría una plenitud personal que completaría mi felicidad. Grácias."

La meva intuició és que les dues eren lleones. Somiadores que busquen el princep blau en masserati però que son conscients que els toquen SAAB o potser Mercedes normalets. Vaig respondre a les dues, de manera breu però personalitzada. El que més aprecia una dona és el tracte personalitzat, és el seu punt dèbil. De totes.
La meva intuició era que acabaria coneixent a les dues. Amb això vaig acabar aquell dimarts tan extrany. Vaig anar al llit amb el regust de la nata pasada del tris-tras i la trucada del gili Gimenez.

Em vaig desvetllar i eren les tres de la matinada. Pensava una mica en la foto de la Deslourd i en l advocat. Alesgores ho vaig veure clar: ni era advocat ni amic del marit de la Estefania. Si hagués estat aixi , ja huria arreglat ell el tema de la puti. O en tot cas m`hagués parlat amb tranqulitat, dient que el tema ja s`en feia càrrec ell. (els adovcats es fan sempre càrrec de tot).

El Gili-Gimenez era el marit de la Estefania¡¡¡ quin desespero portava l`home¡¡¡

Capitol III. Trucada amenaçant..

Hi han dies en que les petites coses et van sortint malament. És un senyal que s`apropa una sorpresa desagradable.

Els de la cadena del super feia dies que estaven raros. Ja no ens felicitaven per els petits exits que anavem tenint. I aixo que darrerament haviem desmantellat una petita xarxa de peruans que treien mercaderies a través de caixeres que no cobraven els pots de laca cara i altres productes de bany a la gent de la xarxa. Havia estat un cas fàcil , aixo era cert.

EL que em va donar mala espina va ser que al Zas-zas de plaça Molina em van portar el flam dels postres amb la nata caducada, molt agre. Em va sorpendre el que em va costar de treure`m el mal gust de la boca.

Vaig estar dubtant entre anar al despatx de Sepulveda o a casa a fer migdiada. No em vaig decidir fins que la moto ja va ser al carrer. Vaig enfilar Via Augusta amunt, decidint com començariem a averiguar que li pasava al marit de la Estefania.
Era casi segur que el tio s`havia enconyat d`alguna putilla que li treia la pasta.
De totes maneres s`em feia extrany que un tio que passa mesos seguits al Brasil es compliqués la vida a Barcelona.

Entrant a casa , el mòbil va començar a vibrar. Era número ocult, però vaig decidir respondre.

-"es usted el de la agencia de detectives?"
- I vosté qui es?
- eso a usted no le importa, es usted el detective , a que si.
- en que el puc ajudar diguim.
La veu era d`un home gran , molt nerviós-
- mire , mi nombre es Gimenez, Juan Gimenez, ...yo soy abogado ...del marido de la sra Estefania Ruíz...
- escolti, miri, diguim el que m`hagi de dir.Jo no tinc perque parlar amb vostè.
- pues escuche bien lo que le voy a decir: le voy a dar un consejo, no haga caso de la sra Estefania, esta loca y no sabe lo que hace. Es peligrosa, ha metido a muchos hombres en lios que han acabado mal...usted devuelva el cheque que ella le dió y dediquese a otra cosa....hagame caso.
- miri, si em vol dir alguna cosa en serio vingui al meu despatx o enviim una carta notarial, no vull continuar amb aquesta conversa com vostè pot compendre...quin número de colegiat té vostè?
- anote bien, 54.123 , Juan Gimenez, con G, le llamaré y le haré una visita a su depacho. Pero hagame caso, olvide este tema...
- muy bien sr. Juan, Giemenez, no? con G de gilipollas supongo...
- vaya usted con cuidado sr detectivillo.....no sabe usted donde se esta metiendo...
- le espero mañana en mi despacho, sr Giemenez.

No se qui va penjar abans, però m`havia posat de mala ostia. Estava segur que era el marit de la Estefania o algun amic seu.

COm que m`havia passat la son, vaig pensar d`anar al despatx. Després d`un breu debat amb mi mateix vaig optar per pujar a canviar-me de roba, dutxar-me i respondre a la noia xinesa dek meetic.